És una passada viure amb tanta naturalesa, la bellesa de les muntanyes, la brisa pura, el silenci de la natura viva, la foscor fosca, les estreles lluentes i un fred i una calor acollidores. Caminar sobre la sorra, sobre l'herba, olorar el romer, el timó, el cantahueso... sentir la pluja vidriosa i el sol apaivagador, el vent esmolador i la nit regeneradora. Si haig de definir la pau amb sensacions, aquesta és la meua definició d'avui.
Extremoduro - Última generación
Extremoduro - Última generación
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada