Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 d’octubre del 2011

CÓMO HACER CRAC - ROBO





Grabado por Xel Pereda en Xixón y por Paco Loco en El Puerto de Santa María (Estudio PacoMunista).
Nacho Vegas: voces, guitarra eléctrica, palmas
Xel Pereda: guitarra eléctrica, guitarra española
Abraham Boba: piano, Vox Jaguar, palmas
Luis Rodríguez: bajo
Manu Molina: batería
Mezclado por Paco Loco.
Masterizado por Mario G. Alberni.
Contiene fragmentos de las grabaciones “Carrer Colón” y “Unos Gintonics en Casa de Rita” de El Oyente Implicado, por Edu Comelles.
Foto: Julio Albarrán


lyrics




Cada mañana te despierta la sensación
de que hay alguien gritando a tu lado,
pero estás solo en la habitación.
Y desayunas leyendo la prensa
para saber lo que hay que pensar.
Lees tu horóscopo; eres Capricornio.
Te entra el pánico y bajas al bar.

Y hay una camarera colombiana,
pero ella nunca ha reparado en ti.
No lo intentes; regresa a casa.
Tal vez te sientas seguro allí.

Pero en la tele dan la muerte violenta
de alguien molesto para la sociedad.
Y el presentador hace una mueca,
abre la boca y solo suena un crac.
Abre la boca y solo suena un crac.

Y cae la tarde, y te atreves a volver a salir.
Compras pan de Bimbo y dos yogures
en el Mercadona de Pumarín.
Y oyes voces justo al otro lado;
es una fiesta que hay en un café.
Te informan de que han desarticulado
a la cúpula de la CEOE,

y de que solo habrá un nuevo principio
una vez consumado el fin.
Y una niña susurra a tu oído
que han desahuciado a la familia Botín

y que han cambiado el significado
de algunos verbos como “disfrutar”.
Y en la calle se hace un gran silencio,
pero si escuchas bien oirás un crac.
En toda España solo suena un crac.
En occidente solo se oye un crac.

Y si esto no es el fin,
si esto no es un final, entonces
es la bomba que va a estallar.
Es una bomba y va a estallar.

(En Avilés solo se oye un crac.)
(En Albacete solo se oye un crac.)
(En Cudillero solo se oye un crac.)
(En Benidorm solo se oye un crac.)
(En Calahorra solo se oye un crac.)

Y en la tele dan la muerte lenta
de algún experto en el mundo global,
y oyes el timbre y al abrir la puerta
hay a una multitud haciendo crac.
Una multitud haciendo crac.

(esunrobo.bandcamp)

dimarts, 2 d’agost del 2011

JIMI HENDRIX - HEY, JOE!

Jimi Hendrix tocava amb la naturalitat amb la que vola un ocell. He aquí un bon exemple:

divendres, 6 de maig del 2011

SPOTIFY, GROOVESHARK I FGOODCOMP.

L'1 de maig van entrar en funcionament els canvis que havia anunciat Spotify per als comptes Free i Open. Jo tinc un compte Free i abans d'aquesta data jo era un usuari habitual d'aquesta plataforma. Una de les principals característiques d'aquest compte era que l'usuari tenia accés lliure a tota la biblioteca de música d'Spotify, que no és xicoteta que diguem. Això sí, sempre i quan estiguera connectat a Internet. El servei era gratis, solament havies de suportar -o gaudir, segons cada cas- els anuncis publicitaris d'Spotity cada tres o quatre cançons. Era un servei magnífic, amb un "fons d'armari" enorme, amb bona qualitat de so, que funcionava en streaming. Evidentment hi havia altres tipus de comptes de pagament, a molt bon preu, tot s'ha de dir, que permetien desfer-se dels anuncis, tenir accés a una gran quantitat de música offline i fins i tot a través del mòbil. En fi, una mostra del futur de la indústria discogràfica.

Però tot açò semblava un conte de fades. Molta gent es preguntava fins quan duraria. I aquell dia, amb els seus matissos, va aplegar justament en la data amb què introduïsc aquesta entrada, l'1 de maig. Els comptes Free han passat a tenir les restriccions següents. Només pots escoltar 10 hores de música al mes i una mateixa cançó només la pots fer sonar 5 vegades, després queda "tancada". Aquestes limitacions redueixen aquest tipus de comptes al perfil d'usuari que describien els d'Spotify en el seu comunicat:

Los cambios que hemos tenido que implementar afectarán a los usuarios de Spotify Free y Open con menos variedad musical. La mayoría de los usuarios de Spotify escuchan nueva música – más de 50 nuevas canciones al mes, incluso después de un año. Además, el usuario promedio no verá el límite en 7 de cada 10 canciones. Los cambios no interferirán para encontrar música nueva en Spotify y compartirla con amigos. Te aseguramos que seguiremos ofreciéndo el catálogo más variado y grande disponible.
http://www.spotify.com/ 
Efectivament, per a aquells usuaris que utilitzen Spotify per trobar nova música quasi que no els afecta. A mi, que no sóc un tipus que busca nova música compulsivament, aquests nous canvis restringeixen la meua manera de consumir aquest servei. Jo sóc més d'escoltar la música que m'agrada i, poc a poc, descobrir nous grups, als que dedique temps per reescoltar-los i poder valorar-los. I clar, aquesta manera de consumir música sembla que no és compatible amb els actuals estàndards de consum, caracteritzats més per la inmediatesa i el volum -comprar molt i el més ràpidament possible-, o siga, la intensificació del consum, un dels pilars de la societat del consum en els temps que corren.

Tenim tantes coses a les nostres mans que ens costa assaborir-les. I n'hi ha coses que necessiten un temps. És com la fruita. Quan està més bona? Quan la deixes que seguisca el seu procés natural de maduració. És com el vi anyenc. És com un bon disc de música. Quan de temps, quantes reescoltades necessita un disc per poder assaborir-ne tots els matissos? O és més important conèixer tots i cadascun dels grups que cada dia es posen de moda i al dia següent desapareixen del mapa, molts amb l'etiqueta de renovar el panorama musical o d'aportar innovacions musicals quan porten, no sé, 50 anys repetint els mateixos acords i melodies?

Amb aquesta reflexió no vull criticar les decisions d'Spotify. Crec que estan en el seu dret de fer rendible el seu negoci, sobretot quan ofereixen un servei de qualitat i a un preu sostingut. Per exemple, pensem en el cas d'un disc de música que val 10€. Doncs amb el compte Unlimited tens accés a tota la biblioteca de música d'Spotify durant 2 mesos, i en el cas del compte Premium, accés durant un mes, amb mode offline i a través del mòbil, ambdós sense publicitat. Milers de discs pel preu d'un -això sí, per un preu limitat i a part has de pagar la connexió a la xarxa.

Però Spotify no és l'única plataforma que ofereix un servei de qualitat en streaming. Jo m'estava plantejant allò de pagar un compte Unlimited, però abans d'això vaig mirar de trobar una alternativa. I la vaig trobar. Grooveshark ofereix pràcticament el mateix servei que Spotify sense les seues noves restriccions. És més, no té anuncis publicitaris, o siga, les teues llistes de reproducció no es veuran tallades cada 3 o 4 cançons. Però tot no és tan bonic. Quins és l'inconvenient d'aquesta plataforma? Per poder entendre la resposta primer hauré d'explicar com s'emmagatzema la música en cadascuna de les plataformes. Jo no sóc informàtic ni entenc molt bé les coses, així que ho intentaré fer comprensible per als ases com jo.

A Spotify la música que escoltes la proporciona el mateix servei i està allotjada en el que anomenen ara clouds o núvols, o siga, en la xarxa. Els usuaris poden accedir als arxius per escoltar-los, però no els pertànyen. A Grooveshark, els arxius de música també es troben en aquests núvols, però la diferència és que la música la proporcionen els usuaris. Són ells els qui pugen els arxius al núvol i és Grooveshark el que s'encarrega que tothom tinga accés a aquesta biblioteca i puga gaudir escoltant música que no poseeix i que, evidentment, tampoc es pot descarregar sense pagar.

Una vegada aclarit açò, explicaré quin és, des del meu particular punt de vista, el seu major inconvenient. Degut a què la música es pujada pels usuaris, n'hi ha una quantitat increïble de música repetida i duplicada, molta d'ella amb errors en els noms que se li donen als artistes, als àlbums i a les cançons. A més, si li afegim que no tota la música té la mateixa qualitat de so -tot i que hi ha una restricció pel que fa a la seua qualitat-, trobem que el desgavell de la biblioteca de Grooveshark és impressionant. Els processos de recerca de música se'n ressenteixen.

Però sí, efectivament, el seu major problema és possiblement el millor avantatge. Si ets pacient i conscienciós -perquè les recerques són una mica fatigoses- trobaràs quasi tot el que et proposes i en molt bona qualitat de so. A més Grooveshark també t'ofereix la possibilitat de compartir la música vía Facebook, Twitter, correu-e... i widget, que és el que tindreu ocasió de provar al final d'aquesta entrada.

A continuació, una compilació de cançons per a estar de bon rotllo.

FGoodComp.
(Premeu a sobre el nom de la llista i l'enllaç vos durà directament a escoltar la llista directament en la pàgina de Grooveshark)

dissabte, 10 de juliol del 2010

AMERICAN X & THE DOBERMAN

Black Rebel Motorcycle Club - American X



Kasabian - The doberman

dimecres, 3 de març del 2010

LLISTA DE REPRODUCCIÓ II

Nº) Intèrpret - Títol de la cançò [Àlbum, Any de publicació]
1) Black Rebel Motorcycle Club - Rifles [B.R.M.C., 2001]
2) Kasabian - Underdog [West Ryder Pauper Lunatic Asylum, 2009]

3) The Black Keys - I got mine [Attack & Release, 2008]
4) The Subways - Rock & roll queen [Young for eternity, 2005]
5) The Sonics - Have love, will travel [Here are The Sonics, 1965]
6) ZZ Top - La grange [Tres hombres, 1973]
7) Jimmy Eat World - Get it faster [Jimmy eat world, 1994]
8) Kasabian - Shoot the runner [Empire, 2006]9) The Prodigy - Voodoo people (pendulum mix) [Their law: the singles 1990-2005, 2005]



1) Black Rebel Motorcycle Club - Rifles [B.R.M.C., 2001]


2) Kasabian - Underdog [West Ryder Pauper Lunatic Asylum, 2009]



 Per veure el Videoclip oficial

3) The Black Keys - I got mine [Attack & Release, 2008]



4) The Subways - Rock & roll queen [Young for eternity, 2005]



5) The Sonics - Have love, will travel [Here are The Sonics, 1965]


6) ZZ Top - La grange [Tres hombres, 1973]



7) Jimmy Eat World - Get it faster [Jimmy eat world, 1994]



8) Kasabian - Shoot the runner [Empire, 2006]



Per veure el Vídeo oficial

9) The Prodigy - Voodoo people (pendulum mix) [Their law: the singles 1990-2005, 2005]




Bonus:

1) Actuació de Kasabian en el Summer Sonic 09 de Tòkio: Underdog i Where did all the love go?


2) Jimmy Eat World va passar pels concerts de La2. I els de La2 es van equivocar en el nom de la cançò: és Get it faster, no Lucky Denver mint.

 

diumenge, 24 de gener del 2010

UN MÓN D'OMBRES MORTES

Veig ombres mortes sota els homes de bé
butxaques plenes de budells i de fem
jo no vull ser així
més val ser mort que viu

Veig que no goses dir-me allò que sents
residus tòxics que ens mantenen calents
jo no vull ser així
no val correr-se a dins

No sé si el món ens és prou gran
si no ha de ser el que ja som
no sé si el món ens és prou gran
si el blanc i el negre ho dominen tot

No vull veure morir més gent
deixeu-me lluny d'aquest muntatge pudent
s'acabarà per fi
quan vingues a per mi

No sé si el món ens és prou gran
si no ha de ser el que ja som
no sé si el món ens és prou gran
si el blanc i el negre ho dominen tot

Suau,
deixa't portar
sense por
al meu costat

Suau,
deixa't portar
sense por
al meu costat

Veig ombres mortes que enfosqueixen el cel
paraules buides que s'emportarà el vent
el món ens és així
haurem d'anar fugint
lluny d'ací

No sé si el món ens és prou gran
si no ha de ser el que ja som
no sé si el món ens és prou gran
si el blanc i el negre ho dominen tot

Suau,
deixa't portar
sense por
al meu costat

Suau,
deixa't portar
sense por
al meu costat

divendres, 22 de gener del 2010

"RIFLES" ÉS UNA NAU QUE ET TRANSPORTA A LLOCS PERILLOSOS

A continuació un directe. Té dues cançons, però la important és la primera:
"RIFLES"
(Blac Rebel Motorcycle Club)



Rifles és una nau que et transporta a llocs perillosos,
passatgers només deixa entrar a les emocions
capaces de diluir les seues converses sobre mi,
com si m'acusaren d'estar a la boca del canó.

Rifles és una nau que et transporta a llocs perillosos,
passatgers sota cúpules de metacrilat blaugrís
capaços de fer surf sobre els ritmes desèrtics
com si les dunes roges de Mart foren una mar.

Rifles és una nau que et transporta a llocs perillosos,
passatgers han de ser els qui no busquen tiquet
gent capaç de viatjar sobre la distorsió dels motors
encara que sàpiguen que està mal, que què fem.

Rifles és una nau que et transporta a llocs perillosos,
passatgers sóm tots els qui ens permetem escoltar
ondular sobre les onades helicoidals d'un rifle
que es repeteixen però mai semblen el mateix.

Rifles és una nau que et transporta a llocs perillosos,
jo n'he sigut passatger i ara ja no sóc el mateix
perquè veig el planeta com un punt blau en el cel
perquè sé que mai, aquests putos sons oblidaré!

dimarts, 22 de desembre del 2009

RATED R O LES LLETRES D'UN DISC DE MÚSICA INAPROPIADES PER A MENORS D'EDAT: BETTER LIVING THROUGH CHEMISTRY



"Rated R" és el segon disc dels Queens of the Stone Age i la denominació que se li dóna als Estats Units als discs que contenen lletres inapropiades per a menors d'edat. Curiosament la cançò que obri el disc, "Feel Good hit of the summer", només utilitza set paraules per a la lletra que es van repetint al llarg de tota la pista: "Nicotin, valium, vicodin, marijuana, ecstasy and alcohol. Cocaine". Però a mi la cançò que m'agradaria que escoltareu és la cinquena, que proporciona un dels moments àlgids i més psicodèl·lics del disc. A continuació, la lisèrgica* "Better living through chemistry".

Teniu dos vídeos per a què escolliu el que més vos agrade. El primer és un directe (ja sé que el so dels directes del YouTube és una merda), el segon és la cançò d'estudi.

Apagueu el llum, tanqueu els ulls i afineu la resta de sentits.





*lisérgico. adjetivo.
[ácido] Que deriva de los alcaloides que se encuentran en el centeno; tiene un gran poder alucinógeno y se emplea en psiquiatría y como droga: el ácido lisérgico produce alteraciones visuales, auditivas y sinestesia, así como profundos trastornos en la percepción del tiempo y el espacio.
www.diccionarios.com

dilluns, 9 de novembre del 2009

dimecres, 21 d’octubre del 2009

LLISTA DE REPRODUCCIÓ I

Nº. Intèrpret - Títol de la cançò (Àlbum, Any de publicació)
  1. A Perfect Circle - The package (Thirteen step, 2003)
  2. The Raveonettes - Aly, walk with me (Lust lust lust, 2007)
  3. Kings of Leon - Trunk (Because of the times, 2007)
  4. Nacho Vegas - Al norte del norte (Canciones inexplicables 2001/2005, 2007)
  5. A Perfect Circle - The outsider (Thirteen step, 2003)
  6. Placebo - Battle for the sun (Battle for the sun, 2009)
  7. Hedtrip - Smile (About useless needs, 2004)
  8. Arctic Monkeys - Brainstorm (Favourite worst nightmare, 2007)
  9. Placebo - For what it's worth (Battle for the sun, 2009)
  10. The Stranglers - Golden brown (La folie, 2001)
  11. Arctic Monkeys - Balaclava (Favourite worst nightmare, 2007)
  12. Kings of Leon - My party (Because of the times, 2007)
  13. Tokyo Sex Destruction - Power to the people (Singles, 2006)
  14. Kaiser Chiefs - Ruby (Yours truly, angry mob, 2007)
  15. Jacques Brel - Ne me quitte pas (La valse à mille temps, 1962)*
* Bonus track cortesia del meu pare.


 1*


2*


3*


4*
Per desgràcia aquest vídeo no està disponible per a incrustar-lo, per això deixe el link, per si algú vol escoltar el tema: Nacho Vegas - Al norte del norte (YouTube)

5*


6*


7*
No l'he trobada en el YouTube :_(

8*


9*


10*


11*


12*


13*


14*


15*


El predomini de cançons de l'any 2007 és una mera coincidència.

divendres, 21 de novembre del 2008

PUG

Un escenari fantàstic per a una cançó de fantasia (i amb subtítols en català):


Smashing Pumpkins - Pug