UN MÓN D'OMBRES MORTES

Veig ombres mortes sota els homes de bé
butxaques plenes de budells i de fem
jo no vull ser així
més val ser mort que viu

Veig que no goses dir-me allò que sents
residus tòxics que ens mantenen calents
jo no vull ser així
no val correr-se a dins

No sé si el món ens és prou gran
si no ha de ser el que ja som
no sé si el món ens és prou gran
si el blanc i el negre ho dominen tot

No vull veure morir més gent
deixeu-me lluny d'aquest muntatge pudent
s'acabarà per fi
quan vingues a per mi

No sé si el món ens és prou gran
si no ha de ser el que ja som
no sé si el món ens és prou gran
si el blanc i el negre ho dominen tot

Suau,
deixa't portar
sense por
al meu costat

Suau,
deixa't portar
sense por
al meu costat

Veig ombres mortes que enfosqueixen el cel
paraules buides que s'emportarà el vent
el món ens és així
haurem d'anar fugint
lluny d'ací

No sé si el món ens és prou gran
si no ha de ser el que ja som
no sé si el món ens és prou gran
si el blanc i el negre ho dominen tot

Suau,
deixa't portar
sense por
al meu costat

Suau,
deixa't portar
sense por
al meu costat

"RIFLES" ÉS UNA NAU QUE ET TRANSPORTA A LLOCS PERILLOSOS

A continuació un directe. Té dues cançons, però la important és la primera:

"RIFLES"

(Blac Rebel Motorcycle Club)

Rifles és una nau que et transporta a llocs perillosos,

passatgers només deixa entrar a les emocions

capaces de diluir les seues converses sobre mi,

com si m'acusaren d'estar a la boca del canó.

Rifles és una nau que et transporta a llocs perillosos,

passatgers sota cúpules de metacrilat blaugrís

capaços de fer surf sobre els ritmes desèrtics

com si les dunes roges de Mart foren una mar.

Rifles és una nau que et transporta a llocs perillosos,

passatgers han de ser els qui no busquen tiquet

gent capaç de viatjar sobre la distorsió dels motors

encara que sàpiguen que està mal, que què fem.

Rifles és una nau que et transporta a llocs perillosos,

passatgers sóm tots els qui ens permetem escoltar

ondular sobre les onades helicoidals d'un rifle

que es repeteixen però mai semblen el mateix.

Rifles és una nau que et transporta a llocs perillosos,

jo n'he sigut passatger i ara ja no sóc el mateix

perquè veig el planeta com un punt blau en el cel

perquè sé que mai, aquests putos sons oblidaré!

ÉS TEMPS D'ESTIU

És temps d’estiu

i tots eixim a jugar

a la vora del riu

taüts i vestits funerals

És temps d’estiu

i jo et vull explicar

però l’afàsia se’n riu

allunyant-me de la mar

És temps d’estiu

i el blat daurat

somnis del passat reviu

(i jo) que no vull somiar!

És temps d’estiu

més deserts i prats

i a sobre el cel un niu

que algú ha oblidat

Era temps d’estiu

i la tardor va pensar

-és massa jove per mi-

i la va haver de matar

Anit, anit, anit

vaig escoltar l’últim tret

va ser el botxí del dit

que ens va portar el fred

Anit, anit, anit

si va passar el que crec

va ser el mussol de la nit

que ens va portar el fred