dilluns, 28 de desembre del 2009

OFFICE RAGE, EL PARE NOEL I MISANTROPÍA

OFFICE RAGE

Si els de RRHH foren intel·ligents, convertirien la "office rage" en la millor medicina per als empleats.
Enviat pel meu germà.

EL PARE NOEL
Aquesta vinyeta l'he treta del blog de Disseny curricular de l'EF. Ha sigut publicada a El País.
 
MISANTROPÍA

Vinyeta publicada a El País.

dimarts, 22 de desembre del 2009

RATED R O LES LLETRES D'UN DISC DE MÚSICA INAPROPIADES PER A MENORS D'EDAT: BETTER LIVING THROUGH CHEMISTRY



"Rated R" és el segon disc dels Queens of the Stone Age i la denominació que se li dóna als Estats Units als discs que contenen lletres inapropiades per a menors d'edat. Curiosament la cançò que obri el disc, "Feel Good hit of the summer", només utilitza set paraules per a la lletra que es van repetint al llarg de tota la pista: "Nicotin, valium, vicodin, marijuana, ecstasy and alcohol. Cocaine". Però a mi la cançò que m'agradaria que escoltareu és la cinquena, que proporciona un dels moments àlgids i més psicodèl·lics del disc. A continuació, la lisèrgica* "Better living through chemistry".

Teniu dos vídeos per a què escolliu el que més vos agrade. El primer és un directe (ja sé que el so dels directes del YouTube és una merda), el segon és la cançò d'estudi.

Apagueu el llum, tanqueu els ulls i afineu la resta de sentits.





*lisérgico. adjetivo.
[ácido] Que deriva de los alcaloides que se encuentran en el centeno; tiene un gran poder alucinógeno y se emplea en psiquiatría y como droga: el ácido lisérgico produce alteraciones visuales, auditivas y sinestesia, así como profundos trastornos en la percepción del tiempo y el espacio.
www.diccionarios.com

dilluns, 7 de desembre del 2009

MORT A LES AUTORITATS ESPAI-GOVERNAMENTALS O SÍ?

Últimament m’han passat moltes coses, però les autoritats espai-governamentals m’han fet oblidar. Jo només recorde una habitació blanca i una injecció al cul seguida d’una patadeta en la zona inflamada. Com són que em volen fer creure que el mal de cap, la calentura, els dolors musculars, les al•lucinacions, la tos i els mocs que he patit són de la Grip A i no de la xeringa aquella dels MIB.

I és que no només m’han fet oblidar, sinó que han substituït els meus valuosos i subversius records per uns altres d’inofensius com estonetes d’escalada als blocs del politècnic, pràctiques soporíferes de fisiologia, sessions de creativitat musical, visionat de pel•lícules, partides de Risk mistelat, viatges en trens indo-paquistanís i l'aparició d'un nou super-heroi (La Bombeta Humana de Baix Consum).


 Per a ell les roques no són míssils balístics, sinó escales al paradís.


 
A nosaltres ens agraden les fites arriscades: conquerir el món!

 


 
 L'altra cara de la fisiologia de l'esport.


 

 

 
La Bombeta Humana de Baix Consum

 
La Bombeta Humana de Baix Consum salvant a un gatet que no podia baixar de l'arbre.



La meua persona després de passar per mans de les autoritats espai-governamentals.

diumenge, 15 de novembre del 2009

RECORDEU QUÈ DIVERTIT ERA SALTAR ALS LLITS ELÀSTICS DE LES FIRES?

Mon germà m'ha enviat un correu-e amb un vídeo prou interessant del Cirque du Soleil.

A volar!




A més, buscant com era la paraula "cama elástic" en català, he trobat un article a la Viquipèdia que afirma el següent:

 

Avantatges derivats de saltar en un llit elàstic

Segons la NASA (National Aeronautics and Space Administration) saltar sobre un llit elàstic és un 68% més eficaç que córrer. Saltant sobre un llit elàstic es cremen calories amb rapidesa i s'ajuda a mantenir la línia. A més:
  • Ajuda a reduir l'estrès.
  • És una activitat apta i beneficiosa per a qualsevol persona.
  • Es millora la condició mental i física.
  • S'oxigena millor la sang i els vasos sanguinis s'eixamplen i millora la circulació sanguínia.
  • Es respira més oxigen i per tant es netegen els pulmons i la pell.
  • Es millora l'alineació de malucs, cuixes i cames. La flexibilitat millora, igual que el sentit de l'equilibri i el sentit de la coordinació.
  • Redueix al mínim la càrrega sobre malucs, genolls, turmells i peus.

El problema és que no aporta cap referència bibliogràfica pel què no sé fins a quin punt és veritat el que diu. Investigaré!

CISTELLA A TAULER PASSAT

He vist a la web del Marca un vídeo d'una cistella impressionant. L'heu de mirar, és d'un xaval del CB Allariz, de la Lliga Autonòmica de la Federació Gallega.


dilluns, 9 de novembre del 2009

dimarts, 3 de novembre del 2009

L'ACTUALITAT AMB HUMOR

Al foro de Vagos: www.vagos.es

COM S'EDUCA AÇÒ? PER A RIURE I PLORAR

El vídeo que vos presente a continuació està extret del reportatge "Un problema de educación" d'Antena 3 que se suposa que analitza en profunditat la situació de l'educació en Espanya. Jo no en faré una anàlisi profunda, però sí em preguntaré: un professor, com pot educar un cas com el següent? No ho sé. De moment el què faré serà riure, que la risa li va molt bé.


Per als que vulguen seguir rient ací teniu la vídeo-resposta de Jonathan Henry Felgueroso "El más chulo de Gijón":

diumenge, 25 d’octubre del 2009

dissabte, 24 d’octubre del 2009

"TELETIENDAS" SEGONS DAVID BRONCANO

A continuació un monòleg de David Broncano que ens va recomanar l'Alex l'altre dia jeje



dimecres, 21 d’octubre del 2009

L'ALCALDE DEL MEU POBLE A "EL INTERMEDIO"

M'he vist obligat a publicar una entrada improvista al blog. No ho he pogut evitar. M'ha arribat al correu-e un vídeo del programa "El intermedio" de La Sexta que, a pesar de la seua concisió, mostra límpidament quina classe d'alcalde tenim al meu poble (Crevillent).

Gaudiu el vídeo!


L'article que va publicar al diari Información el podeu consultar aquí, no és massa llarg: César Augusto Asencio: 'Explosión de pro-judaísmo'

LLISTA DE REPRODUCCIÓ I

Nº. Intèrpret - Títol de la cançò (Àlbum, Any de publicació)
  1. A Perfect Circle - The package (Thirteen step, 2003)
  2. The Raveonettes - Aly, walk with me (Lust lust lust, 2007)
  3. Kings of Leon - Trunk (Because of the times, 2007)
  4. Nacho Vegas - Al norte del norte (Canciones inexplicables 2001/2005, 2007)
  5. A Perfect Circle - The outsider (Thirteen step, 2003)
  6. Placebo - Battle for the sun (Battle for the sun, 2009)
  7. Hedtrip - Smile (About useless needs, 2004)
  8. Arctic Monkeys - Brainstorm (Favourite worst nightmare, 2007)
  9. Placebo - For what it's worth (Battle for the sun, 2009)
  10. The Stranglers - Golden brown (La folie, 2001)
  11. Arctic Monkeys - Balaclava (Favourite worst nightmare, 2007)
  12. Kings of Leon - My party (Because of the times, 2007)
  13. Tokyo Sex Destruction - Power to the people (Singles, 2006)
  14. Kaiser Chiefs - Ruby (Yours truly, angry mob, 2007)
  15. Jacques Brel - Ne me quitte pas (La valse à mille temps, 1962)*
* Bonus track cortesia del meu pare.


 1*


2*


3*


4*
Per desgràcia aquest vídeo no està disponible per a incrustar-lo, per això deixe el link, per si algú vol escoltar el tema: Nacho Vegas - Al norte del norte (YouTube)

5*


6*


7*
No l'he trobada en el YouTube :_(

8*


9*


10*


11*


12*


13*


14*


15*


El predomini de cançons de l'any 2007 és una mera coincidència.

ÉS TEMPS D'ESTIU





És temps d’estiu
i tots eixim a jugar
a la vora del riu
taüts i vestits funerals

És temps d’estiu
i jo et vull explicar
però l’afàsia se’n riu
allunyant-me de la mar

És temps d’estiu
i el blat daurat
somnis del passat reviu
(i jo) que no vull somiar!

És temps d’estiu
més deserts i prats
i a sobre el cel un niu
que algú ha oblidat

Era temps d’estiu
i la tardor va pensar
-és massa jove per mi-
i la va haver de matar

Anit, anit, anit
vaig escoltar l’últim tret
va ser el botxí del dit
que ens va portar el fred

Anit, anit, anit
si va passar el que crec
va ser el mussol de la nit
que ens va portar el fred



dimarts, 20 d’octubre del 2009

SI VOLEU RIURE: APM?

Del primer vídeo vos recomane un sorpressiu minut 2:30 i un desternillant minut 6:20. De la resta ja em direu vosaltres:




diumenge, 18 d’octubre del 2009

DIJOUS DE SING STAR I LA PERLA

Aquest curs estrenem pis de lloguer. Després de dos anys vivint a la zona que queda entre les places Xúquer i Hondures, vam fer el farcell i ens vam allunyar dels records d'aquella casa, d'aquelles places i d'aquell barri. Ara ens esperen de nous al barri de la Malvarrosa... però el primer ja és ací:

Aquest dijous 15 d'octubre, a poques setmanes d'haver començat el curs, va ser un bon dia per començar a escriure la posteritat del nou pis. Vam quedar per fer un Sing Star i després eixir a prendre alguna cosa. A les 9 de la nit es va presentar el Flaco, més tard el Fernando, la Marta, la Mónica i l'Alex, i per últim, el Jaume. Tots sis es van unir als qui ja hi èrem: el Jesús, el Juanan i la nòvia, la Gemma i jo. Vam sopar mentre discutíem els detalls del viatge de fi de carrera i anàvem buidant les botelles de cervesa. Jo, a títol personal, li dedicava de tant en tant unes perles a la meua amiga Mónica, que, de vegades, se les prenia seriosament jeje.

Després vam seguir budiant les botelles de cervesa mentre fèiem el Sing Star. Vam riure molt i cantar poc. Conforme avançava la nit, la cosa es va dividir en dos: uns que estaven cansats i volien anar a dormir (uns per gust i altres per obligació) i uns altres que encara tenien gana de gresca. Finalment, el Flaco i jo vam convèncer a l'insurgent Alex perquè se'n vinguera a fer una birra a un bareto que hi ha a dos carrers de casa: La perla. L'estat d'embriaguesa de tots tres (però sobretot i sense discussió del Flaco) ens va portar a moments de pura risa.

Quan vam arribar a La perla va resultar que estaven tancant. Quin desànim! Tot i això ens vam acostar i vam preguntar al propietari per algun lloc per allí aprop que estiguera obert a aquelles hores (la 1 i mitja més o menys). No sé que ens va veure (igual la borratxera) que li vam caure simpàtics i ens va convidar a passar per fer l'última birra. A dins n'eren uns quants, dels quals ara no recorde el nom de tots. El cas és que ens vam posar a xarrar i ens ho vam passar d'allò més bé. Vam conèixer un home que era de Sigüenza (Guadalajara), que era un crack a la guitarra (segons ens van dir, perquè no hi havia l'instrumenta allí) i ens vam passar gran part de la nit compartint l'afició de la música. També vam fer un ronda inoblidable d'acudits inoblidables que jo vaig oblidar. Li preguntaré a l'Alex si en recorda cap, perquè el Flaco no el vaig veure en condicions de recordar-ne. Més tard vam fer una partida al Cricket, la qual vaig guanyar, per a enveja i admiració dels nostres amfitrions que eren uns malalts de la diana.

Després de la partida ens van voler convidar a una birra més. Crec que sí la vam acceptar, però tan se val. Estàvem molt cansats i vam marxar cap a casa. L'Alex es va quedar a dormir i el Flaco jeje... el Flaco encara ens va delectar abans d'agafar la bici amb una de les seues ratllades de bon ebri que vaig enregistrar sonòrament al meu mòbil (50 euros).

La tornada a casa: la cara del Flaco no té desperdici!