Aquest curs estrenem pis de lloguer. Després de dos anys vivint a la zona que queda entre les places Xúquer i Hondures, vam fer el farcell i ens vam allunyar dels records d'aquella casa, d'aquelles places i d'aquell barri. Ara ens esperen de nous al barri de la Malvarrosa... però el primer ja és ací:
Aquest dijous 15 d'octubre, a poques setmanes d'haver començat el curs, va ser un bon dia per començar a escriure la posteritat del nou pis. Vam quedar per fer un Sing Star i després eixir a prendre alguna cosa. A les 9 de la nit es va presentar el Flaco, més tard el Fernando, la Marta, la Mónica i l'Alex, i per últim, el Jaume. Tots sis es van unir als qui ja hi èrem: el Jesús, el Juanan i la nòvia, la Gemma i jo. Vam sopar mentre discutíem els detalls del viatge de fi de carrera i anàvem buidant les botelles de cervesa. Jo, a títol personal, li dedicava de tant en tant unes perles a la meua amiga Mónica, que, de vegades, se les prenia seriosament jeje.
Després vam seguir budiant les botelles de cervesa mentre fèiem el Sing Star. Vam riure molt i cantar poc. Conforme avançava la nit, la cosa es va dividir en dos: uns que estaven cansats i volien anar a dormir (uns per gust i altres per obligació) i uns altres que encara tenien gana de gresca. Finalment, el Flaco i jo vam convèncer a l'insurgent Alex perquè se'n vinguera a fer una birra a un bareto que hi ha a dos carrers de casa: La perla. L'estat d'embriaguesa de tots tres (però sobretot i sense discussió del Flaco) ens va portar a moments de pura risa.
Quan vam arribar a La perla va resultar que estaven tancant. Quin desànim! Tot i això ens vam acostar i vam preguntar al propietari per algun lloc per allí aprop que estiguera obert a aquelles hores (la 1 i mitja més o menys). No sé que ens va veure (igual la borratxera) que li vam caure simpàtics i ens va convidar a passar per fer l'última birra. A dins n'eren uns quants, dels quals ara no recorde el nom de tots. El cas és que ens vam posar a xarrar i ens ho vam passar d'allò més bé. Vam conèixer un home que era de Sigüenza (Guadalajara), que era un crack a la guitarra (segons ens van dir, perquè no hi havia l'instrumenta allí) i ens vam passar gran part de la nit compartint l'afició de la música. També vam fer un ronda inoblidable d'acudits inoblidables que jo vaig oblidar. Li preguntaré a l'Alex si en recorda cap, perquè el Flaco no el vaig veure en condicions de recordar-ne. Més tard vam fer una partida al Cricket, la qual vaig guanyar, per a enveja i admiració dels nostres amfitrions que eren uns malalts de la diana.
Després de la partida ens van voler convidar a una birra més. Crec que sí la vam acceptar, però tan se val. Estàvem molt cansats i vam marxar cap a casa. L'Alex es va quedar a dormir i el Flaco jeje... el Flaco encara ens va delectar abans d'agafar la bici amb una de les seues ratllades de bon ebri que vaig enregistrar sonòrament al meu mòbil (50 euros).
Aquest dijous 15 d'octubre, a poques setmanes d'haver començat el curs, va ser un bon dia per començar a escriure la posteritat del nou pis. Vam quedar per fer un Sing Star i després eixir a prendre alguna cosa. A les 9 de la nit es va presentar el Flaco, més tard el Fernando, la Marta, la Mónica i l'Alex, i per últim, el Jaume. Tots sis es van unir als qui ja hi èrem: el Jesús, el Juanan i la nòvia, la Gemma i jo. Vam sopar mentre discutíem els detalls del viatge de fi de carrera i anàvem buidant les botelles de cervesa. Jo, a títol personal, li dedicava de tant en tant unes perles a la meua amiga Mónica, que, de vegades, se les prenia seriosament jeje.
Després vam seguir budiant les botelles de cervesa mentre fèiem el Sing Star. Vam riure molt i cantar poc. Conforme avançava la nit, la cosa es va dividir en dos: uns que estaven cansats i volien anar a dormir (uns per gust i altres per obligació) i uns altres que encara tenien gana de gresca. Finalment, el Flaco i jo vam convèncer a l'insurgent Alex perquè se'n vinguera a fer una birra a un bareto que hi ha a dos carrers de casa: La perla. L'estat d'embriaguesa de tots tres (però sobretot i sense discussió del Flaco) ens va portar a moments de pura risa.
Quan vam arribar a La perla va resultar que estaven tancant. Quin desànim! Tot i això ens vam acostar i vam preguntar al propietari per algun lloc per allí aprop que estiguera obert a aquelles hores (la 1 i mitja més o menys). No sé que ens va veure (igual la borratxera) que li vam caure simpàtics i ens va convidar a passar per fer l'última birra. A dins n'eren uns quants, dels quals ara no recorde el nom de tots. El cas és que ens vam posar a xarrar i ens ho vam passar d'allò més bé. Vam conèixer un home que era de Sigüenza (Guadalajara), que era un crack a la guitarra (segons ens van dir, perquè no hi havia l'instrumenta allí) i ens vam passar gran part de la nit compartint l'afició de la música. També vam fer un ronda inoblidable d'acudits inoblidables que jo vaig oblidar. Li preguntaré a l'Alex si en recorda cap, perquè el Flaco no el vaig veure en condicions de recordar-ne. Més tard vam fer una partida al Cricket, la qual vaig guanyar, per a enveja i admiració dels nostres amfitrions que eren uns malalts de la diana.
Després de la partida ens van voler convidar a una birra més. Crec que sí la vam acceptar, però tan se val. Estàvem molt cansats i vam marxar cap a casa. L'Alex es va quedar a dormir i el Flaco jeje... el Flaco encara ens va delectar abans d'agafar la bici amb una de les seues ratllades de bon ebri que vaig enregistrar sonòrament al meu mòbil (50 euros).
La tornada a casa: la cara del Flaco no té desperdici!
4 comentaris:
ye q pasa pirata q en la foto estic en cara de sentimental, jejeje, ye i la grabacio deixam escoltarla a mi primer no sigues cabró, au prim
muy buena la crónica esteve, y muy buena la noche Jesu, el próximo cumpleaños te quiero ver asi eh,jeje
un abrazo
jajaja, esteve no kieras ganar dinero a costa de tus buenos amigos!!solo nos kieres xra eso eh...jejeje!!
la cronica de la noxe bastante bien la verdad, menos mal k no fuimos a ese bar...jaja!!
jesu xfa, ponte mas veces asi, k eres molt gracios!!!aver si alex y tu os poneis de acuerdo pa el cumple de marta....jaja!!
molt bé xiquet, així m'agrada que escrigues!!no li faces cas al Flaco que encara no escoltarem la grabació,jeje. (Jesu no es personal, soles que quan uno se posa tontet, ya se sap el que passa, li entra la bergonyeta del que ha fet i no vol que ho recorde ningú, veritat Alex?jeje
un beset
Publica un comentari a l'entrada