diumenge, 24 de gener del 2010

UN MÓN D'OMBRES MORTES

Veig ombres mortes sota els homes de bé
butxaques plenes de budells i de fem
jo no vull ser així
més val ser mort que viu

Veig que no goses dir-me allò que sents
residus tòxics que ens mantenen calents
jo no vull ser així
no val correr-se a dins

No sé si el món ens és prou gran
si no ha de ser el que ja som
no sé si el món ens és prou gran
si el blanc i el negre ho dominen tot

No vull veure morir més gent
deixeu-me lluny d'aquest muntatge pudent
s'acabarà per fi
quan vingues a per mi

No sé si el món ens és prou gran
si no ha de ser el que ja som
no sé si el món ens és prou gran
si el blanc i el negre ho dominen tot

Suau,
deixa't portar
sense por
al meu costat

Suau,
deixa't portar
sense por
al meu costat

Veig ombres mortes que enfosqueixen el cel
paraules buides que s'emportarà el vent
el món ens és així
haurem d'anar fugint
lluny d'ací

No sé si el món ens és prou gran
si no ha de ser el que ja som
no sé si el món ens és prou gran
si el blanc i el negre ho dominen tot

Suau,
deixa't portar
sense por
al meu costat

Suau,
deixa't portar
sense por
al meu costat